Page tree
Skip to end of metadata
Go to start of metadata

El Servei d’Informàtica de la UV porta anys identificant amb nom de dones els seus nous servidors

Barbara H. Liskov, Mary Allen Wilkes, Grace Murray Hopper, Frances E. Allen i Jean E. Sammet són les informàtiques que han donat nom als nous servidors de la Universitat de València.

Ja en 2004 el Servei d’informàtica (SIUV) va crear una base de dades d’investigació en honor a la científica Marie Curie, que conté les dades de producció científica de quasi 5.000 investigadors i investigadores de la Universitat de València, així com informació de convocatòries, sol·licituds o projectes per a la gestió integral d'ajudes i subvencions de Recerca, Desenvolupament i Innovació.

Des de juliol de 2015, el SIUV comença un procés de migració des de les actuals aplicacions i sistemes de la Universitat de València cap a un únic sistema obert basat en arquitectura X86-64 i Linux. En aquest sentit, es crea una infraestructura de base de dades coneguda com Oracle Real Application Clusters (Oracle RAC) que permet utilitzar un grup (clúster) de servidors executant múltiples instàncies sobre una mateixa base de dades.

En un intent de visibilitzar les dones en un àrea tan masculinitzada com és la informàtica, el SIUV decideix identificar aquests nous servidors amb noms de dones informàtiques de reconegut prestigi com ara són Barbara H. Liskov, Mary Allen Wilkes, Grace Murray Hopper, Frances E. Allen i Jean E. Sammet.


Per saber-ne més...

  • Barbara H. Liskov (1939-), prominent científica de la computació nord-americana, actualment treballant en el departament d'Enginyeria elèctrica i Ciències de la computació del MIT com a professora d'enginyeria de Ford. Va aconseguir la seva graduació en Matemàtiques a la Universitat de Califòrnia en 1961 i anys més tard, en 1968, es va convertir en la primera dona dels Estats Units en aconseguir un Doctorat en Ciències de la computació per la Universitat de Stanford.
  • Mary Allen Wilkes  (1937-), ex-programadora informàtica i dissenyadora lògica, coneguda principalment pel seu treball amb l'ordinador LINC, reconegut per molts com el primer ordinador personal del món. Mary Allen es va graduar a la Universitat Wellesley l'any 1959 obtenint les llicenciatures en filosofia i teologia, i va treballar en el MIT i en la Universitat de Washington. En 1965 fou la primera en crear i treballar amb una computadora privada des de sa casa, per la qual cosa es considera que va ser la primera usuària d'un ordinador personal. Wilkes va deixar el camp de la informàtica l'any 1972 per assistir a l'escola de dret de Harvard i durant molts anys va practicar l'advocacia.
  • Grace Murray Hopper (1906-1992), militar nord-americana amb grau d'almirall i autèntica pionera en el món de la informàtica. Va ser la primera programadora que va utilitzar el Mark I, i també la inventora del concepte de compilador d'un llenguatge de programació. Ha passat a la història de la informàtica, però, com la inventora del llenguatge de programació COBOL, un llenguatge d'alt nivell de compilació, especialment pensat per facilitar el desenvolupament de programes d'ordinador per gent sense coneixements específics d'informàtica.
  • Frances E. Allen (1932-), científica computacional nord-americana, una pionera en el camp de l'optimització de compiladors. Alguns dels seus assoliments consisteixen en treballs originals sobre compiladors, optimització de codi i paral·lelització. A més, va treballar en IBM, on es va convertir en la primera sòcia en 1989, retirant-se en el 2002, any en el que va obtindre el Premi Ada Lovelace de l’Associació per a Dones Informàtiques.
  • Jean E. Sammet (1928-), científica informàtica estatunidenca que va desenvolupar el llenguatge de programació FORMAC l'any 1962. Llicenciada en Matemàtiques per la Mount Holyoke College en 1948 i màster per la Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign en 1949, va ser nomenada Doctora Honoris Causa en 1978 per la Mount Holyoke College. Va escriure Programming languages: History and fundamentals, que és considerat el llibre estàndard de llenguatge de programació. Sammet va treballar en IBM durant vint-i-set anys, i va formar part del subcomitè que va crear COBOL. Va rebre el premi Ada Lovelace en 1989.

Ángela Ruiz Robles, inventora espanyola de la Enciclopèdia mecànica.

Informació i aproximació biogràfica en WikiPedia:
https://es.wikipedia.org/wiki/%C3%81ngela_Ruiz_Robles

Creadora de la 'Enciclopèdia mecànica', precursora de l'e-book.

Oberta, consta de dues parts. En la de l'esquerra porta una sèrie d'abecedaris automàtics, en tots els idiomes: amb una lleugeríssima pressió sobre un polsador es presenten les lletres que es desitgen, formant paraules, frases, lliçó o tema i tota classe d'escrits. En la part superior dels abecedaris porta a la dreta una bobina amb tota classe de dibuix lineal, i en la de l'esquerra altra amb dibuix d'adorn i figura. En la part inferior dels abecedaris, un plàstic per a escriure, operar o dibuixar. En la part interior, un estoig per a guardar assignatures. En la part de la dreta van les assignatures, passant per sota d'una làmina transparent i irrompible, podent portar la propietat d'augments, poden ser aquests llibres lluminosos i il·luminats per a poder llegir-los sense llum. A la dreta i esquerra de la part per on passen les matèries porta dues bobines, on es col·loquen els llibres que es desitge llegir en qualsevol idioma; per un moviment dels mateixa van passant tots els temes, fent les parades que es vulguen o queda recollit. Les bobines són automàtiques i pot desplaçar-se de l'estoig de l'Enciclopèdia i estendre's, quedant tota l'assignatura a la vista; pot estar sobre una taula (com els llibres actuals) o perpendicular, facilitant comoditat al lector, evitant amb açò gran nombre d'esforços intel·lectuals i físics. Totes les peces són recambiables. Tancat, queda de la grandària d'un llibre corrent i de facilísimo maneig. Per a autors i editors el cost de les seues obres es minora considerablement, per no necessitar ni pasta ni enquadernat i queda impresa d'un tiratge, o cadascuna de les seues part (si consta de diverses), resultant aquest procediment un ben general.





A.N.G.E.L.A.:  AYUDAS NORMALIZADAS DE GESTIÓN EN LA ATENCIÓN A USUARIOS /AS


















































  • No labels